Ni de dretes ni d'esquerres. Soc independentista. Aquest es un missatge curt però força entenedor. El 27 de setembre, els catalans vam anar a les urnes, a decidir all'o que no ens deixen decidir mitjançant un referèndum, que seria la millor manera de saber exactament quanta gent vol la independència a Catalunya. Dos partits apostaven clarament per l'opció sobiranista: Junts pel Sí, (CDC i ERC), i la CUP. L' opció unionista estava representada per PP-Psc i C's mentre que CSQP es mantenia al mig, i afirmaven que a les seves files hi ha gent independentista i gent que no ho es. No entraré a discutir si van ser plebiscitàries o no, perquè tothom ho interpreta a la seva manera. Les dades certes son que 72 diputats dels 135 son netament independentistes. I donat que som en un país de representació parlamentaria, no hi pot haver discussió de que som majoria. -
Malgrat tot, des de l' endemà mateix del 27 S,ens vam començar a posar pals a les rodes nosaltres mateixos. ( Els catalans som així. ). Va costar "deu i ajuda" poder fer govern per tirar la legislatura endavant per un tema d' odi personal sobre la figura d' Artur Mas per part de la CUP. Finalment Mas va donar un pas al costat mitjançant un acord que tothom donava per fet garantia l' aprovació dels pressupostos del primer govern sobiranista que ens havia de portar a la república Catalana en 18 mesos a tot estirar. Doncs be, arribat el debat de pressupostos, aquests van arribar ni a ser presentats, perquè la CUP, que tothom suposava que donava suport al govern, va presentar una esmena a la totalitat i va votar en contra, amb PP,Psc,C's i CSQP. La llei mes important per l' estabilitat d' un govern tombada i la legislatura en perill. Puigdemont va reaccionar convocant una qüestió de confiança per al setembre, per tal de ratificar el suport del parlament.
Fa poques setmanes, concretament el 28 de setembre, el president Puigdemont superava la qüestió de confiança amb els vots favorables de JxSí i la CUP. Puigdemont en el seu discurs va manifestar que en el full de ruta s' incloïa un referèndum que es celebraria com a molt tard el setembre de 2017. Aquesta era una petició de la CUP. En una "picada d' ull" cap a CSQP, el president també va dir que seguirien intentant que el referèndum fos acordat amb l' Estat, tot i que ja s'ha demanat moltes vegades i la resposta sempre ha estat NO. Els QWERTY van celebrar aquest acostament cap a la seva demanda de referèndum pactat, però van acabar votant NO.
Aquesta setmana s' ha fet el debat de política general on s'han aprovat les propostes de referèndum anunciat per Puigdemont. Ara el mes de novembre es debatran els pressupostos de 2017 i tot i que Puigdemont va avisar que la seva aprovació anava vinculada a la qüestió de confiança. la CUP ja comença a avisar que haver aprovat la qüestió de confiança no volia dir que aprovaran els pressupostos. Ja hi tornem ?
Els Cupaires han dit que demanaran un canvi de rumb en polítiques educatives, partides per fer el referèndum i el procés constituent així com apujar alguns trams de l' IRPF i crear nous impostos per grans fortunes i recuperar l' impost de successions i eliminar el mínim exempt del de patrimoni. Neus Munté va dir dimarts que els trams de l' IRPF no esta previst que pugin ni baixin, perquè tot i que l'objectiu es rebaixar la pressió fiscal, la situació financera es la que es. Ha afegit que els comptes seran molt similars als de 2016.
Junqueras confia en que la CUP finalment aprovarà els pressupostos per responsabilitat per no afeblir un part de a cadena de confiança atès que formen part del paquet de mesures que s'han aprovat. Ha dit que treballaran per fer possible arribar a acords perquè aquesta cadena de confiança es compleixi.
La CUP ha engegat la campanya "Qui diu que NO", ales xarxes on deixen clar quines son les seves prioritats pressupostaries que son "referèndum", "pública" i "fiscalitat justa". Vull confiar però que com diu Junqueras, aprovaran aquests pressupostos tenint amb compte que sempre es poden negociar i "afinar" al parlament. Deixar-nos sense pressupost per segona vegada només seria una nova pèrdua de temps i ens portaria a noves eleccions.
Tant de bo es pugessin aconseguir les demandes de la CUP amb les que estic d' acord en gran mesura, però la qüestió social o d' ideologia no ens ha de fer perdre l'objectiu comú que es la independència per poder gestionar tots els nostres recursos. Llavors serà el temps de decidir si s'apugen o s'abaixen impostos i en que es gasten. Això es el que va dir Jordi Turull al parlament : "Quan tinguem tot el pa,ja decidirem quantes llesques donem a cada cosa", però de moment hem de fer via per aconseguir el pa, perquè dels 18 mesos que havia de durar la legislatura ja n' han passat 12 i estem si fa no fa a la casella de sortida, discutint "dretes o esquerres", quan de tots es sabut que ens necessitem tots. Jo ara soc independentista. Quan deixi de ser-ho ja triaré.
Ànec Lluc
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada