La Constitució s'ha de complir.....o no...

         
                                                                               

               Poc després de que Franco, passes a l'altre barri, Espanya va acabar sent una democràcia, o això ens van voler fer creure, i és va dotar d'una constitució, que sovint, els "hereus del franquisme", ens recorden que va ser aprovada per una majoria del poble espanyol, i també pels catalans. ( Si ho diuen aixi, potser és que tampoc ens consideren espanyols d'arrel.). S'obliden de dir, que l'alternativa a aquella constitució, era seguir amb la dictadura de la que acabarem de sortir, tot i que personalment crec que encara hi som. Els militars, no veien de bon grat, la transició cap a una democràcia parlamentaria, encara que el rei Joan Carles I, posat pel dictador, fos el cap d'estat. Aquesta pressió dels militars, és la única raó, que explicaria alguns dels articles d'aquesta constitució que tenim. No deixa de sorprendre, que una constitució, que se suposa ha de garantir els drets fonamentals de la democràcia, a Espanya prohibeixi un dels més fonamentals, com és que el poble pugui votar, ja sigui de forma vinculant o no.

                 Després de quaranta anys, i un cop apaivagats els militars, degut a un canvi generacional fruit del temps que ha passat des de que va morir el dictador, la constitució segueix tal i com és va aprovar en aquells anys de por i soroll de sabres, que envoltava l'exercit. Ningú pot negar, que l'ombra del "caudillo" encara planejava a moltes casernes militars, i a ningú se li escapa, que molts dels comandaments militars, ja hi eren amb Franco. De fet, l'exercit, va ser protagonista de dos fets puntuals, que de poc, si no tallen d'arrel, el camí cap a la democràcia. Un va ser, quan Adolfo Súarez, aleshores president del govern, va decidir legitimar el Partit Comunista de Santiago Carrillo. Els alts comandaments militars, ho van veure com una traició, ja que sembla ser que, Súarez els havia garantit, que això no passaria mai. Aquesta vegada, és va parar el cop, però el 23 de Febrer de 1981, els militars tornaven a intentar donar un cop d'estat, i mitjançant la guardía civil, van entrar al congrés i van retenir als diputats, tota la nit, metralleta en ma, fins que el rei va instar a les tropes sublevades, que és retiressin. Això va reforçar la imatge del rei, com a garant de la democràcia, tot i que algunes fonts, apunten al propi rei, com instigador del cop. Potser, mai sabrem tota la veritat, del paper del rei aquell dia.

                De tota manera, allò queda lluny, tot i que el Partit Popular, sembla que s'hagi proposat tornar a aquells temps, però crec que fora bo, que aquella constitució, que s'ha quedat obsoleta, s'adapti al pas del temps, i els espanyols puguin decidir lliurament i sense pors, si li donen suporto no. El rei Felip VI, deia fa uns dies, que la llei s'ha de complir. Te raó, però quan la llei esdevé injusta, s'ha de canviar. Per cert, caldria recordar a SSMM Felip VI, que ell també s'hauria de sotmetre a un referèndum, per saber si el poble espanyol, el vol com a rei, perquè potser ha oblidat que els seu pare fou nomenat rei d' espanya " a dit ", per Franco, saltant-se el dret successori, ja que a qui li hauria "tocat" ser rei, era al seu avi, el compte de BCN. Així doncs, lliçons poques.

                                                                       
                Pel que fa a una reforma de la constitució, PP-Psoe, estan d'acord que és molt complicat, però deu ser només, pel que fa al tema territorial, perquè no oblidem que tots dos partits majoritaris, van trigar 24 hores a reformar l'article 135, per tal de prioritzar el pagament del deute públic, per sobre del benestar de la gent.
Ja van estar a punt de reformar-la, per canviar la linea successora a la corona, depenen del sexe del segon fill/a del príncep Felip, que ja tenia una nena. Al fina no va ser necessari reformar-la,perquè va néixer un altre nena.

Ara ens amenacen amb l'article 155, que és un dels que fa referència al àmbit territorial d' espanya, si el 27S fem alguna cosa contraria a la constitució. El govern del PP s'ha declarat decidit a fer-la complir amb tots els mecanismes de que disposa.
No el veig tan disposat però, a fer complir altres articles d'aquesta "santa" constitució, com per exemple l'art. 47, que diu, que tots els espanyols tenen dret a una vivenda digna i adequada, i res més lluny de la realitat. No tan sols no tothom disposa d'una vivenda, si no que hi ha gent a qui els bancs desnona de casa seva, fruit d'una llei hipotecaria espanyola, que la própia UE ha titllat d'abusiva, i ha instat al govern espanyol a reformar-la, cosa que l'executiu de Rajoy, fins ara no ha fet.

L'art.35 diu que tots els espanyols tenen dret al treball, amb llibertat per escollir professió o ofici, i a rebre un sou suficient per satisfer les novetats bàsiques, i les de la seva família, sense que és pugui fer discriminació per raó de sexe. Amb 5 milions de persones a l'atur, no sembla que aquest art. 35 sigui dels que s'han de fer complir.
Hauriem de repassar fil-par randa la Reforma Laboral, del Psoe, com la del PP, per veure que hi diu el Tribunal Constitucional, encara que, tal i com s'anomenen els membres d'aquest tribunal, un s'imagina fàcilment la sentencia.


                  En definitiva, no fan falta gaires coses, per adonar-nos, de quin peu calça la constitució espanyola, i quin és el tipus de democràcia que tenim en aquest país. Ara és l'hora dels adeus, i espero que el 27S. puguem dir adeu a espanya i començar a construir la nova República Catalana.

                                                                               

                                                                                           
                                                                                                    Ànec  Lluc