Després de la sanciò interposada al Barça, per part de la Uefa, per les estelades que és van poder veure a la final de la Champions a Berlin, ara s'ha pronunciat la comissiò antivioléncia, per l'expedient que va obrir, arràn de la xiulada que és va produir al Nou Camp, just abans de començar la final de la copa del rei, quan Felip VI, va ocupar el seu lloc a la llotja, i per la megafonía sonava l'himne espanyol, tot i que costava sentir-lo, degut a l'eixordidora xiulada.Un dels arguments de la comissiò, per obrir expedient i ara sancionar, és que és va voler convertir un acte esportiu, en una reivindicaciò politica. La presència a la llotja d'un militar d'uniforme, deu ser el més esportiu que hi ha.
La comissiò, ha proposat sancions econòmiques per tothom, però de diversa quantia. La pitjor parada ha estat la federaciò espanyola, com organitzadora de la final, amb una multa de 123.000€; pel Barça, proposen una sanciò de 66.000€ i per l'Athlètic de Bilbao, 18000€. Resulta curiòs, que tot i segons, la venda d'entrades, les dues terceres parts de l'aforament de l'estadi, eren afeccionats bascos, el club basc, és el que te la sanciò "més barata". També ha proposat sancions per les entitats sobiranistes que van donar suport a la xiulada, que van des de 70.000 a 100.000€. En el cas concret de Catalunya Acciò, el seu president Santiago Espot, podría ser multat amb 90.000€, ja que la policia el considera instigador de la xiulada, per haver redactat el "Manifest per la xiulada a l'himne espanyol i Felipe de Borbòn", al que van donar suport una dotzena de col·lectius.
De moment, només són propostes de sanciò, donat que qui ha de sancionar són les autoritats competents, i la fiscalia, però, aquestes és basaran en l'expedient de la comissiò i dels informes policials, lo que vol dir, que les sancions no diferiran gaire de les proposades.
Les reaccions a aquestes sancions no s'han fet esperar. Preguntat per Naciò Digital, Santiago Espot ha manifestat que des del Manifest Comunista de 1984, cap altre manifest havia estat tant perseguit. Ha acusat al PP, de perseguir-lo per escriure un text, sense que cap dirigent de cap altre partit hagi dit res. Quan és tracta de "la unidad de destino en lo universal" tots són iguals, Rajoy o Pablo Iglesias. Tè molt clar que Espanya fa el que vol, perquè tè la llei, els jutges i la fiscalía i actua en conseqüencia. Tè assumit que la batalla serà llarga i dura i el cop el tornaràn. També ha deixat clar que, ni Catalunya en acciò, ni ell a nivell personal, pensen abonar les multes, ni fer cap recollida de diners per fer-hi front, ja que les consideren "una acciò de repressiò contra el moviment nacional".
El Barça, per la seva part, considera que la sanciò de 66.000€ és injusta i inacceptable, i ha manifestat que posarà en marxa tots els recursos jurídics necesaris, i que defensarà la llibertat d'expresiò dels seus socis. Pel que fa a la sanciò per incompliment de les obligacions exigibles en seguretat, el club també presentarà les al·legacions oportunes, ja que l'organitzaciò del partit era respónsabilitat de la RFEF.
Rafael Català, ministre de justicia, ha manifestat que les propostes de sanciò, són una mostra més de que " l'estat de dret funciona amb tota normalitat". Després d'aquestes declaracions, queda força evident, que les "propostes " de sanciò, és faràn efectives. Segons aquestes paraules del ministre, un estat de dret que funciona, és aquell, on quan apareix el seu cap d'estat, que no ha estat escollit democràticament, sino posat a dit, tothom aplaudeix i li fa reverències. Això pot ser "normalitat" en un estat de dret, com l'espanyol, que a quaranta anys de dictadura, li han seguit uns altres quaranta d'una "dictadura disfressada de democràcia", però a la que se li acaba veient el llautò. Queda clar que surt més "barat", llençar un afeccionat rival al riu, després de donar-li una pallissa, enmig d'una batalla campal, que xiular al rei, o portar estelades al camp, que pel que sembla, són armes de destrucciò masiva.
Un cop imposades les sancions, que hi seràn, haurien d'explicar. com és pot evitar, per part dels clubs o les entitats, que la gent entri al camp amb xiulets. Al cap i a la fí, les entitats van proposar o donar suport a la xiulada, però després van ser, tots i cadascún dels que van xiular, els que ho van fer de manera voluntaria i lliure....Clar que " voluntaria i lliure " són dues paraules que no figuren en el diccionari pepero.
De tota manera, si pensen que amb sancions, aconseguiràn el respecte que tan demanen, és que són més rucs, fins i tot del que molts pensem. Molts, ja estem esperan la propera oportunitat que sen's presenti, per tornar a xiular a Felip VI. Tant de bò, la propera vegada que vingui a Catalunya, el puguem xiular com a cap d'estat, d'un país estranger.
Ànec Lluc
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada