dilluns, 20 de juliol del 2015

Primàries a Podemos...

                                                                             



               Aquests dies Podemos ha posat en marxa les seves primàries per escollir els candidats per les eleccions generals. És un sistema una mica "peculiar" de primàries, ideat per la direcciò de Podemos, més concretament, per Iñigo Errejon, i el mateix Pablo Iglesias. Dic que és peculiar perquè només és fa una llista de circunscripció única i no per provincies i ni tan sols comunitats autonòmiques. És a dir, que s'escolliràn candidats a nivell nacional i, per tant, no són els votants de cada provincia qui escull els seus representants, sinó que tothom escull tothom. Això que, a priori, pot semblar molt més democràtic que altres primàries té trampa. Per triar aquests candidats, que és fa telemàticament, per internet, o presencialment,  és podrà fer triant llistes ja fetes, (planxa), o individualment, fins a un màxim de 350 candidats. Aquest sistema de primàries afavoreix que és voti a les llistes "planxa" ja fetes perquè és més sencill i ràpid que votar individualment als candidats. No és dificil suposar que les llistes "planxa" més votades seran aquelles on vagin els noms forts del partit, començant per la del propi Iglesias.Tampoc és difícil de suposar qui confeccionarà o donarà el vist i plau a aquestes llistes.

              Aquest sistema ja ha rebut tota classe de crítiques des de dins mateix del partit, sobretot des de les delegacions territorials andalusa i navarra, que veuen aquestes primàries com un intent de Pablo Iglesias de controlar tot el partit. S'han mostrat molt crítics perquè la circunscripció única fa difícil la inclusió de candidats territorials a la llista.
A principis de juliol els crítics de Podemos, uns 500 càrrecs, van fer un manifest anomenat "Por una consulta popular sobre las primarias de Podemos", demanant al Consell Ciutadà i al propi Pablo Iglesias, revisar aquest sistema de primàries perquè el votessin els simpatitzants del partit.

               Un altre dels aspectes que no queden gaire clars és el fet que, al ser llistes nacionals, és pugui posar a algú de Madrid, a diputat de Cordoba, o a un de Sevilla, com a representant per La Corunya, per posar dos exemples. Els crítics, creuen que les llistes s'haurien de fer amb criteris de proximitat a escala provincial o de comunitat, per tal de poder escollir persones que viuen, coneixen i són més properes a la gent, que és el que cal per guanyar unes eleccions. També han criticat força que s'hagin fet ara al juliol, sense fer un debat previ amb les bases que és on comença tot procès d'unitat popular.

               Des de la direcció de Podemos, va estar el mateix Pablo Iglesias, qui va contestar en una roda de premsa envoltat d'alguns membres del Consell Ciutadà, posan de manifest  que aquest és el mateix sistema que és va fer servir per escollir els Consells Ciutadans i només s'hi han afegit uns correctors territorials i de gènere, manifestant també que si fan servir aquest sistema és, perquè no poden fer servir el que va ser dissenyat per les corts franquistes precisament per aturar un canvi polític a espanya. També va dir que, la circunscripció provincial fa que, un sistema que té una fórmula proporcional, com la llei d'Hondt, tingui resultats majoritaris a provincies menys poblades.
Respecte de les llistes " planxa" , Carolina Bescansa, que és l'analista de sistemes democràtics, va asegurar que aquestes primàries són obertes i lliures, a tots els ciutadans que volguin presentar la seva candidatura, i que els electors, poden marcar/desmarcar, a aquells candidats que prefereixin. També va deixar clar, que a la llista de Pablo Iglesias, només hi figuren 65 noms, dels 350 posibles que podia haver-hi, perque la idea és que puguin ser escollits, persones d'altres llistes.
Potser si és cert que aquesta és la idea, però ves per on, resulta que a Andalucia, Sanchez Gordillo, de la "Candidatura Unitaria de Trabajo ", i alcalde de Marinaleda, ha presentat amb Cañamero del " Sindicato Andaluz de Trabajadores", la seva llista a aquestes primàries, amb 60 candidats a diputat, però sense candidat a president del govern, perque tots dos consideren a Pablo Iglesias, com el millor candidat a "ocupar" la Mòncloa. Per tant, podem deduir, que tot i que aquesta llista no és del Pablo, tampoc és contraria.

               Sigui com sigui, aquestes primàries han creat mala maror dintre de Podemos.A la llista del secretari general, al marge de Pablo Iglesias, van els pesos pesants de la formaciò, com Íñigo Errejón, l'ex vocal del Consell general del poder judicial, José Manuel Gomez Benítez, l'advocat David Bravo, conegut per la lluita contra els drets digitals, i l'ex-candidata per Izquierda Unida, Tánia Sánchez, tot i que no fa gaire deia que de cap manera aniria a les llistes de Podemos. No hi ha, però, cap dels que pertanyen al sector crític o que hagin manifestat desacords amb la direcciò. En això, tampoc sòn gaire diferents als partits de la casta.

               En fi, com que aquets candidats, sòn de cara a les eleccions generals espanyoles, i per quan es celebrin, espero que ja no ens importin un rabe, o no més que les que es puguin fer a França, Itàlia o Portugal. Això voldrà dir que el 27 S ha anat bé, i estem a punt de marxar, si no ho hem fet ja. Pel que fa a Catalunya, Podemos només ens pot fer la guitza, de la mà d'Icv-Euia i del "procés constituent", si al final s'adhereix també a "Catalunya si que és pot, que aquest matí s'ha presentat en societat, amb la defensa del "dret a decidir", per "decidir-ho tot", quan seguint amb Espanya, només podràn decidir el tipus de "bledes" que es fotaràn per sopar.  



                                                                                                      Ànec  Lluc