Aquests dies Podemos ha posat en marxa les seves primàries per escollir
els candidats per les eleccions generals. És un sistema una mica
"peculiar" de primàries, ideat per la direcciò de Podemos, més
concretament, per Iñigo Errejon, i el mateix Pablo Iglesias. Dic que és
peculiar perquè només és fa una llista de circunscripció única i no per
provincies i ni tan sols comunitats autonòmiques. És a dir, que s'escolliràn
candidats a nivell nacional i, per tant, no són els votants de cada provincia
qui escull els seus representants, sinó que tothom escull tothom. Això que, a
priori, pot semblar molt més democràtic que altres primàries té trampa. Per
triar aquests candidats, que és fa telemàticament, per internet, o
presencialment, és podrà fer triant llistes ja fetes, (planxa), o individualment, fins a un màxim de 350 candidats.
Aquest sistema de primàries afavoreix que és voti a les llistes "planxa" ja fetes perquè és més sencill i ràpid que votar individualment als candidats.
No és dificil suposar que les llistes "planxa" més votades seran
aquelles on vagin els noms forts del partit, començant per la del propi
Iglesias.Tampoc és difícil de suposar qui confeccionarà o donarà el vist i
plau a aquestes llistes.
Aquest
sistema ja ha rebut tota classe de crítiques des de dins mateix del partit,
sobretot des de les delegacions territorials andalusa i navarra, que veuen
aquestes primàries com un intent de Pablo Iglesias de controlar tot el partit.
S'han mostrat molt crítics perquè la circunscripció única fa difícil la
inclusió de candidats territorials a la llista.
A principis de juliol els crítics de Podemos, uns 500 càrrecs, van fer un manifest anomenat "Por una consulta popular sobre las primarias de Podemos", demanant al Consell Ciutadà i al propi Pablo Iglesias, revisar aquest sistema de primàries perquè el votessin els simpatitzants del partit.
A principis de juliol els crítics de Podemos, uns 500 càrrecs, van fer un manifest anomenat "Por una consulta popular sobre las primarias de Podemos", demanant al Consell Ciutadà i al propi Pablo Iglesias, revisar aquest sistema de primàries perquè el votessin els simpatitzants del partit.
Un
altre dels aspectes que no queden gaire clars és el fet que, al ser llistes
nacionals, és pugui posar a algú de Madrid, a diputat de Cordoba, o a un
de Sevilla, com a representant per La Corunya, per posar dos exemples. Els
crítics, creuen que les llistes s'haurien de fer amb criteris de proximitat a
escala provincial o de comunitat, per tal de poder escollir persones que viuen,
coneixen i són més properes a la gent, que és el que cal per guanyar unes
eleccions. També han criticat força que s'hagin fet ara al juliol, sense fer
un debat previ amb les bases que és on comença tot procès d'unitat popular.
Des
de la direcció de Podemos, va estar el mateix Pablo Iglesias, qui va contestar
en una roda de premsa envoltat d'alguns membres del Consell Ciutadà, posan de
manifest que aquest és el mateix sistema
que és va fer servir per escollir els Consells Ciutadans i només s'hi han
afegit uns correctors territorials i de gènere, manifestant també que si fan
servir aquest sistema és, perquè no poden fer servir el que va ser dissenyat per
les corts franquistes precisament per aturar un canvi polític a espanya. També
va dir que, la circunscripció provincial fa que, un sistema que té una fórmula
proporcional, com la llei d'Hondt, tingui resultats majoritaris a provincies
menys poblades.
Respecte de les llistes " planxa" , Carolina
Bescansa, que és l'analista de sistemes democràtics, va asegurar que aquestes
primàries són obertes i lliures, a tots els ciutadans que volguin presentar la
seva candidatura, i que els electors, poden marcar/desmarcar, a aquells
candidats que prefereixin. També va deixar clar, que a la llista de Pablo
Iglesias, només hi figuren 65 noms, dels 350 posibles que podia haver-hi,
perque la idea és que puguin ser escollits, persones d'altres llistes.
Potser si és cert que aquesta és la idea, però ves per on, resulta
que a Andalucia, Sanchez Gordillo, de la "Candidatura Unitaria de Trabajo
", i alcalde de Marinaleda, ha presentat amb Cañamero del " Sindicato
Andaluz de Trabajadores", la seva llista a aquestes primàries, amb 60
candidats a diputat, però sense candidat a president del govern, perque tots
dos consideren a Pablo Iglesias, com el millor candidat a "ocupar" la
Mòncloa. Per tant, podem deduir, que tot i que aquesta llista no és del Pablo,
tampoc és contraria.
Sigui com sigui, aquestes primàries han creat mala maror dintre de
Podemos.A la llista del secretari general, al marge de Pablo Iglesias, van els
pesos pesants de la formaciò, com Íñigo Errejón, l'ex vocal del Consell general
del poder judicial, José Manuel Gomez Benítez, l'advocat David Bravo, conegut
per la lluita contra els drets digitals, i l'ex-candidata per Izquierda Unida,
Tánia Sánchez, tot i que no fa gaire deia que de cap manera aniria a les
llistes de Podemos. No hi ha, però, cap dels que pertanyen al sector crític o que
hagin manifestat desacords amb la direcciò. En això, tampoc sòn gaire diferents
als partits de la casta.
En fi, com que aquets candidats, sòn de cara a les eleccions generals
espanyoles, i per quan es celebrin, espero que ja no ens importin un rabe, o no
més que les que es puguin fer a França, Itàlia o Portugal. Això voldrà dir que
el 27 S ha anat bé, i estem a punt de marxar, si no ho hem fet ja. Pel que fa a
Catalunya, Podemos només ens pot fer la guitza, de la mà d'Icv-Euia i del
"procés constituent", si al final s'adhereix també a "Catalunya
si que és pot, que aquest matí s'ha presentat en societat, amb la defensa
del "dret a decidir", per "decidir-ho tot", quan seguint
amb Espanya, només podràn decidir el tipus de "bledes" que es fotaràn
per sopar.
Ànec Lluc
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada