dissabte, 18 de juny de 2016

La CUP s'ha trencat .......

                                                                         



              La discrepancia interna a la CUP s'ha materialitzat aquest divendres amb la dimissió de sis dels quinze membres del seu secretariat nacional. Aquestes dimissions s'han produït uns dies abans de que es produeixi la reunió per tal de decidir la renovació de tot el secretariat prevista per dilluns de la setmana que ve. Els sis dimissionaris han explicat en una carta les raons que els han portat a prendre la decisió de dimitir i malgrat que tres pertanyen a "Poble Lliure" han deixat clar que ha estat una decisió personal. Una de les raons que han apuntat, es que cal un nou funcionament de l'organització perquè en els darrers mesos han estat testimonis d'actituds sectàries i maquiavèl·liques que desvirtuen el caràcter assembleari i participatiu de la formació i posen com exemple que una part del secretariat nacional s'ha fet seva  l'oficialitat de la CUP per difondre el seu relat envers la propera renovació del secretariat.

               De fet aquestes discrepàncies internes ja van quedar clares en els debats d' investidura d' Artur Mas al gener, on en les diferents assemblees es produïen uns resultats una mica estranys. El mes estrany de tots va ser l'empat a 1515, que es va donar a l'assemblea de Sabadell per la investidura d' Artur Mas. Van correr tota mena de rumors sobre una posible tupinada per tal que guanyes la opció de no investir-lo. En aquella assemblea a la que no es va permetre l'entrada a la premsa es dona la circumstancia que un dels assemblearis - descobert pel periodista Quico Salles -era un antic militant de C's. A mes l'assemblea que en un principi s'havia de celebrar a Girona es va traslladar a última hora a Sabadell, afavorint l' assistència a determinats militants en detriment d'altres. El resultat final d'empat a 1515 ja va ser del tot "surrealista". Clar que els que criticàvem aquestes pràctiques e
érem "convergents híper-ventilats" que no sabíem com funcionava la CUP. Per aquesta manera de "funcionament" el govern i el país va estar aturat mes de tres mesos.
Finalment i per tal d'evitar noves eleccions Artur Mas va fer el pas al costat. Aquella decisió també es va emportar per davant el "cap" d' Antonio Baños, cap de llista de la CUP el 27 S que amb la seva dimissió mostrava el seu desacord amb la decisió presa.

                El veto als pressupostos de la Generalitat ha fet vesar el got i als darrers dies els fets s'han precipitat. Després de la decisió de mantenir l'esmena a la totalitat dels pressupostos i d'haver trencat, perdó...d'haver "mutat" el pacte d'estabilitat van surgir les primeres veus discordants amb la direcció. "Poble Lliure" juntament amb alguns dels dirigents històrics de la Cup van fer veure la necessitat de cambiar l'actual secretariat nacional i donar un tomb a l'estratègia política que segons el seu parer s'havia allunyat del principal objectiu de la Cup que tenia que ser clarament la independència dels paisos catalans.

                 De les declaracions dels dimissionaris podem treure la conclusió que el funcionament assembleari potser no era tan democràtic com ens volien fer creure. La lluita pel control del partit havia portat a pràctiques poc democràtiques a l'hora d'escollir els càrrecs dels òrgans nacionals i de fer els debats, i s'han fet interpretacions interessades dels estatuts per afavorir el posicionament d'algunes organitzacions.

                  Per la seva banda la resta de membres del secretariat nacional han dit que respecten la decisió dels dimissionaris tot i que no la comparteixen i mantenen la reunió de dilluns per decidir si es renova ara el secretariat nacional o es deixa per mes endavant, però aquestes dimissions poden precipitar les coses. De les acusacions no n'han volgut fer cap valoració però si han deixat clar que totes les decisions s'han pres sempre respectan les màximes garanties democràtiques i transparents.


                                                                                                  Ànec  Lluc