dijous, 30 de juny de 2016

Anem per feina o seguim marejant la perdiu......

                                                                             


              Ja han passat les eleccions del 26 de juny i els resultats han estat mes o menys calcats als del 20 D amb la única diferència que el PP ha augmentat el seu avantatge gràcies a que ha recuperat algun vot que havia marxat a C's. El Psoe per la seva banda ha pogut mantenir el segon lloc tot i haver perdut 5 escons, mentre que Unidos Podemos no ha pogut treure profit de la seva aliança i ha repetit el resultat que ja van treure IU i Podemos al desembre. Rivera com ja he mencionat abans ha vist com una part dels seus votants ha tornat al "cau" del PP.
A Catalunya els resultats han estat una copia del 20 D. Només hi ha hagut la petita variació d'un escó de Lleida que ha passat dels socialistes als populars.

               Així les coses ha arribat l'hora de la veritat. Els Comuns-Podem hauran de decidir si volen seguir marejant la perdiu amb el tema del referèndum, que ara mateix es una mica mes impossible encara que abans, perquè el PP ha agafat mes avantatge al congrés i el senat. Tant bon punt es van conèixer els resultats, ERC va tornar a tendir la mà perquè EnComú-Podem s'afegeixi al mandat dels catalans del 27 S però sembla que no estan gaire per la feina.

                Domènech celebrava la victoria a Catalunya i es lamentava perquè a la resta de l'estat els resultats de Podemos i les confluències de les que forma part no han estat els esperats i tot seguit es definia com l'alternativa a Convergència per presidir la Generalitat. No es la primera vegada que els comuns miren des de l' Ajuntament l'altre cantó de la plaça però mai ho havien dit tant clar. El seu objectiu almenys sobre el paper era aconseguir el Referèndum acordat per decidir l' encaix de Catalunya en una "nova Espanya". L' arribada d' Iglesias a La Moncloa havia de facilitar aquest referèndum, que al no haver-se complert el fa més difícil, i potser per això fixa ara la mirada en la presidència d' una Generalitat autonòmica. Cal recordar que el 27 S els comuns no van participar a les eleccions catalanes tot i que tenien certa afinitat amb CSQP.

               ICV que es una de les formacions que forma part d' EnComú-Podem ha manifestat que ells opte clarament perseguir lluitant per aconseguir el referèndum tot i reconéixer que sera mes difícil ara que, tot apunta a que hi haurà un nou govern del PP. Ha fet una crida a ERC per poder refer una majoria pel dret a decidir, perquè segons ells la independència unilateral es impossible i per tant el referèndum que ells defensen es la única via pels independentistes. Marta Ribas ha dit que tant ICV com els seus socis lluitaran els propers anys per aconseguir polítiques socials mes justes, el referèndum i una millora de la democràcia i per això volen cambiar Espanya, i fins i tot la UE per poder construir una Catalunya millor. ( " Cuan largo me lo fiais, amigo Sancho ", que deia el Qixot.).

               Per tant els independentistes tenim dues opcions. O tirem endavant amb el full de ruta, si finalment la CUP dona suport al president Puigdemont a la moció del setembre o en cas contrari anem a eleccions el mes aviat possible i que sigui el que les urnes decideixin. El que no podem fer de cap manera es esperar als Comuns-Podem que el que ja hem vist no tenen cap pressa i no fan altre cosa que marejar la perdiu. Els independentistes hem perdut massa temps. Fa quasi be un any del 27 S i dona la impressió que "el mes calent es a l'aigüera". Sempre hi haurà temps perquè pugin al cavall alguns integrants d' EnComú-Podem que es declaren independentistes quan se n'adonin que la independència es l' únic camí possible per fer un país millor, tal i com han fet ja alguns regidors des d' el 26 J. També ho ha fet l'antropòleg Manuel Delgado que es una de les 200 persones signants del manifest que demanava el vot per EnComú-Podem i es declaraven independentistes. Per tant i entenen que s'ha d'eixamplar les bases de l' independentisme, tampoc podem esperar a convencer a qui no es vol deixar convencer.


                                                                                                        Ànec  Lluc