dissabte, 6 d’agost de 2016

Colauers : Pels seus fets anti-independentistes els coneixereu...

                                                                             


              Des de la seva irrupció en el mapa polític molts teniem clar que "BCNenComú" primer i EnComú-Podem després son formacions polítiques creades per restar força a l' independentisme a Catalunya. En tots dos casos es evident la presencia d' Ada Colau, - si aquella noia que va fer una bona feina a la PAH, i que quan ho va deixar va dir que mai entraria en política -. Va entrar amb força a la política amb un nou partit en el que es van integrar ICV, EUiA, Podem i Equo, que de cara a les municipals de 2015 va acabar adoptant el nom de BCNenComú, tot i que primer va ser Guanyem. Colau va justificar els seu pas a la política dient que ella va manifestar en el moment de deixar la PAH, que "mai prendria part per cap dels partits polítics de la casta". Deu ser per això que en va crear un de nou a "imatge i semblança" de la seva líder perquè malgrat no voler protagonisme, el rostre d' Ada Colau apareixia impresa a les paperetes de BCNenComú. Va guanyar l'alcaldia de BCN en un frec a frec amb Xavier Trias de CiU. A la mateixa plaça Sant Jaume en l'acte de celebració i la posterior pressa de possessió del títol d' alcaldessa per part d' Ada Colau, ja vam poder veure el tarannà  del nou govern dels comuns o "colauers". Crits de "si se puede"i molt poques estelades i senyeres si es que n'hi havia alguna. Malgrat que se li ha demanat en diverses ocasions BCN no s'ha adherit a l' Associació de municipis per la independència "AMI", ni tampoc ha fet el referèndum promès en campanya per saber si els barcelonins ho volen. Aquesta va ser l' excusa que van donar a BCNenComú per abstenir-se a la votació per l' adhesió a l' AMI del ple de setembre de 2015. Tampoc van voler participar a la concentració del 11 S a la Meridiana, amb l'argument que BCN ha de ser la capital de tots.
En algunes campanyes electorals d' àmbit estatal al costat de Pablo Iglesias va arribar a manifestar que desitjava que Madrid tornés a ser la capital de "tots nosaltres". Dies després va haver de sortir a matissar/justificar aquestes declaracions.

              En les eleccions al parlament català, BCNenComú va descartar presentar-se ni donar suport a cap opció política però a ningú se li escapa les seves preferències cap a "Catalunya Si Que Es Pot" formada entre altres pels seus socis "comuns", ICV, EUiA i Podem. La mateixa Ada Colau va participar en algun mitin al costat del cap de llista Lluís Rabell. Val a dir que des d' el 27 S la formació de Rabell amb 11 diputats al parlament han votat sistemàticament en contra de tot allò que ha presentat el govern sobiranista de JxSi i el suport de la CUP, que tingui res a veure amb la independència. Fins i tot han votat en contra de les conclusions del procés constituent tot i haver-ne estat un dels impulsors.

               El govern de Colau es va proposar tancar la mostra "Fins a aconseguir-ho!El setge de 1714" que analitzava la Guerra de Secessió i que estava situada al Born Centre Cultural. Els regidors del PP i C's van aplaudir la mesura, i per tant no fa falta dir res mes. Ara es planteja posar una estatua ecuestre de Franco i la de "La Victoria", que es troben als magatzems municipals a l' exterior del recinte de la mostra que s'ha rebatejat com "Centre Cultural i Memoria".

              A l' estiu va autoritzar la col·locació de pantalles gegants per veure els partits de la selecció espanyola a la Eurocopa de França, i la desfilada de ex-legionaris amb símbols i banderes franquistes pels carrers de BCN. Son incomptables els fets en contra de la independència que ha fet l' Ada Colau i el seu equip, malgrat haver declarat en diverses ocasions que el 9 N, va votar SI-SI. Això es contradiu amb la tesis que defensa el seu partit i "aliats" que si be defensen el referèndum i el dret a decidir, han deixat clar que d' aconseguir fer el referèndum acordat, els votarien NO a la independència. Mentre des de dintre de la formació "Colauer" o "Comuna", sobretot d' ICV, surten algunes veus que es declaren independentistes i defensant que la única via possible es la del referèndum pactat, malgrat que els resultats del 26 J apunten tot el contrari. Volen seguir utilitzant la pastanaga per enganyar a aquells que encara creuen que una nova política es possible, malgrat que els fets ens demostren que la nova no es gaire diferent de la vella.


                                                                                                        Ànec  Lluc