dilluns, 22 d’agost del 2016

ICV i el fals victimisme ..........

                                                                       



              Fa uns dies, la coordinadora d' ICV Marta Ribas va denunciar  l' agressivitat extrema que al seu parer, fan servir alguns dirigents d' ERC contra els comuns pel procés sobiranista i ha remarcat que aquesta actitud no es bona pel aconseguir la independència. Marta Ribas, en declaracions a EFE, ha considerat que l' última polèmica sobre l' exposició del regim franquista no te un rerefons real de discrepancia política o estratègica entre els comuns i els independentistes perquè els dos espais comparteixen el rebuig al franquisme. Segons Ribas s' ha buscat un front de lluita fals per trobar un espai de confrontació amb els comuns. També ha recordat els atacs que han rebut després de votar en contra de les conclusions del procés constituent impulsades per JxSi i la CUP. Insisteix que aquesta agressivitat extrema contra els comuns tampoc es la millor manera de guanyar una hegemonia d'esquerres. Atribueix aquests atacs a la por que genera que els comuns hagin guanyat dues eleccions seguides a Catalunya. ( Aquestes eleccions a que fa referència son les generals del 20 D i 26 J, on per exemple la CUP no participava, i CDC i ERC anaven per separat. ICV no pot dir el mateix perquè anaven aixoplugats sota Podemos.).

              No atribueixen aquestes critiques que consideren tant agressives, al fet que s' hagin desmarcat dels actes i mobilitzacions del onze de setembre impulsades per l' ANC i Òmnium que enguany seran descentralitzades a BCN, Berga, Salt, Tarragona i Lleida i que xoca amb la postura dels seus socis de BCNenComú que tot i no compartir el full de ruta, si es mobilitzaran per denunciar les polítiques del PP, la seva negativa a reconéixer el dret a decidir de Catalunya i condemnar tots els atacs sistemàtics de l' estat espanyol. Marta Ribas ha declarat també a EFE, que no només no avalen el full de ruta si no que si confronten. per ells la única via possible es el referèndum, i argumenten que la sobirania no només s'ha de proclamar si no que te l'han de reconéixer. Lluís Rabell ja ha manifestat que se sent rebutjat per aquestes movilitzacions pel plantejament independentista que han fet les entitats.
Ells poden dir en campanya que faran servir l' odi personal per esgarrapar quatre vots, tot i que la castanya el 27 S va ser de les que fan mal. Poden demanar a la CUP que no votin a favor de la qüestió de confiança de Puigdemont, per engegar-ho tot a rodar i s'hagin de convocar noves eleccions autonòmiques. Segueixen insistint en buscar aliances a la resta de l'estat espanyol per fer un referèndum acordat, quan saben del cert que no es podrà fer mai. Els resultats del 26 J van deixar clar que aquestes aliances no existeixen. Voten una vegada i un altre al costat de PP, C's i Psc al parlament pel sol fet que hi ha CDC pel mig. Després de posar tots els pals possibles a les rodes d' un full de ruta avalat per la majoría d' escons del parlament,que son els representants del poble no entenen les critique, sobretot les que venen des d' ERC.
Doncs potser es perquè ERC posa per davant l' interés del país per davant de l' interés de partit. Potser per ERC es mes important aconseguir la independència que guanyar a CDC. S'estima mes una República Catalana que una hegemonia d' esquerres.

               El que sorprèn es, que els grups independentistes que diuen que hi ha a ICV i a ECP, si es que hi son,  no facin res per abandonar un partit que es veu clarament que no defensa l' independentisme.



                                                                                                           Ànec  Lluc